Va ser el nostre últim programa, on vam parlar, un programa més, de les noves aptituds a la xarxa, esperem que la nostra secció us agradés, en breu un post amb totes les coses que vam comentar, ara us deixem el podcast del programa.

Us deixem el podcast del programa en el que vam tenir al Víctor Gil com a invitat de luxe.

Us deixem l’enllaç al post que vam escriure i al podcast del programa.

Estem acostumats a processos lineals on una administració pren una decisió i al final els electors decideixen si els hi agrada o no, o casos en que les empreses elaboren productes que acaben posant al mercat al final. Però ¿i si incorporem al ciutadà, al consumidor, en el procés de creació? Això és el que s’anomena Co-creació.

I en parlem a través de diferents exemples:

Copons 2.0
Es tracta d’un petit poble d’Anoia de no més de 300 habitants on van decidir fa una mica més d’un any apostar per l’ús de les eines 2.0 d’Internet per a que els vilatans participin en les decisions del poble. Entre altres. la iniciativa és liderada per Ricard Espelt, blocaire i regidor de noves tecnologies d’aquest ajuntament. El que es busca és canviar les actituds de govern en un administració. L’ús de les xarxes socials són un element per acompanyar el diàleg entre ciutadania – representants i administració. I això es materialitza a través de diferents iniciatives:

• Xarxa de blogs de la gent de copons directament a la pàgina de l’ajuntament
• Grup a flickr per a pujar les fotografies del poble
• Grup a facebook on es poden discutir i tractar temes locals
• possibilitat de poder seguir per videoconferència els plens de l’ajuntament i poder-hi participar
• Servei de tràmits a través de la xarxa (més de 10, com per exemple retirada de vehicles, cita amb un tècnic de l’ajuntament o llicència de guals)
• Ús de la pàgina de Copons per a consultes amb els ciutadans. Per exemple per a posar Internet al poble.

Diagonal de Barcelona
Hi ha obert un procés per a modificar l’espai de la Diagonal. I per involucrar a la ciutadania s’ha traçat un pla participatiu en el que l’ajuntament de la ciutat proposarà dos alternatives que es votaran en referèndum d’aquí a uns mesos. Des de l’Ajuntament de Barcelona han obert un espai a la xarxa. A través d’aquest espai els ciutadans poden obtenir tota la informació sobre el procés i accedir a la butlleta participativa mitjançant la qual els ciutadans poden oferir les seves propostes. L’ajuntament es compromet a revisar-les i a donar resposta a totes elles. (fins ara més de 20.000 participants) A més disposen d’espais a flickr (una de les principals xarxes socials de fotografies) on els ciutadans poden pujar fotografies sobre la Diagonal.
Aconsegueixen crear espais de participació directe per als ciutadans i, a més, fer-los partíceps en la presa de decisions.

Starbucks
Marxem ara a un exemple més llunya amb la famosa cadena de cafeteries. Quan creix la seva competència i el negoci deixa de ser tan rentable com sempre el que fan és crear un procés participatiu per aconseguir millorar i desenvolupar els seus productes… My Starbucksidea.
Es tracta d’un espai on els clients poden: aportar idees sobre nous productes i serveis, poden votar les propostes dels altres i la marca es compromet a donar una resposta a les propostes. D’aquesta manera no és un espai de Relacions Publiques sinó accions de co-creació amb els clients. Intervenen en el procés de desenvolupament de nous productes i serveis.
Per exemple les idees més votades: oferir wifi gratuït, un programa de fidelització que et dona consumicions gratuïtes en funció del consum o, per exemple, que et regalin un cafè el dia del teu aniversari.
Aconsegueixen desenvolupar nous productes afins als seus clients, posicionar-se com una empresa innovadora i tractar de garantir que el producte final serà de l’agrat dels seus clients.

Es tracta d’aprofitar el coneixement, les idees i els interessos dels clients per a desenvolupar productes i/o serveis entre l’administració o l’empresa i el ciutadà o client. I la xarxa juga un paper d’escenari on es desenvolupen aquests processos.

Us deixem l’audio del programa, i en breu farem un post resum per a poder seguir debatint sobre les actituds i els usos dels Nanoblogs.

I resulta que hi ha uns quants blogs al mon; de fet es parla de més de 180 milions de blogs al mon dels quals aproximadament un 10% s’actualitzen un cop a la setmana. Davant de tanta oferta, com trobar el que cerquem? Una de les maneres per fer-ho és a través de cercadors específic i de rankings. Així tenim:

• Cercadors específics de blogs: google Blogs
• Rankings: com per exemple bitacoras, technorati o alianzo

I dins de tota aquesta varietat és interessant poder agrupar els blogs. De les moltes classificacions que hi ha podem usar la del Jose Luis Orihuela, expert en aquesta temàtica i professor de la Universitat de Navarra que els agrupa en tres categories

• Personals: s’usa per expressar una opinió individual (per exemple el blog del Xavier Guell)
• Temàtics o porfessionals: especialitzats en una temàtica o disciplina i que escriuen persones a nivell particular i que coneixen i dominen el tema. Per exemple blogs de marketing, de receptes de cuina, viatges, opinió política o les millors tapes del mon (un exemple podria ser el de Interactividad.org, sobre marketing i social media)
• Corporatius: blogs de les empreses (podeu veure per exemple el de Google o el de RocaSalvatella)

Així que vistes les dades i resumits els tipus de blogs, la següent aproximació és per a parlar de les coses que s’haurien i les coses que no s’hauria de fer en un blog. Aquí podem usar com a punt de partida el llibre de Eva Sanagustin, “Tu blog paso a paso” on es descriuen algunes de les coses a tenir en compte quan es treballa un blog:

• Ha d’admetre comentaris
• S’ha d’actualitzar sovint
• Serveis per a projectar una imatge d’un mateix (o d’una empresa)
• Permet el diàleg
• Obtenir informació
• Específic per les empreses: Creuen que perden el control sobre la opinió , pero el control no l’han tingut mai

I per acabar una revisió a diferents tipus de blogs… no tot es text a la vida:

Fotologs: espais on es publiquen només fotografies. Per exemple:

•  thesartorialist Looks de la gent del carrrer i assistents a pasareles – Considerat per time’s magazine top100 disenyadors influyents
• Facehunter Looks de la gent de carrer amb un caracter més cool underground -
•  GalaGonzalez Looks personals del dia a dia

podcast: es genera un arxiu d’audio amb un contingut

• Tortilla de patata
• Vino para principiantes – Tast de vins
• Tu-ingles.com – Podcast d’idiomes
• Programes radios en general
• iTunes com a gestor de contingut

Videoblog: arxius en format de vídeo

• Amateur: Munyoki.com – Hombrelobo
• Profesional: Tendencias.tv – Lostinbilbao – Vinustv – Modtv – Coolhunting.com

Us deixem l’audio del programa, i en breu farem un post resum per a poder seguir debatint sobre les actituds i els usos dels Blogs.

Per a començar a definir el concepte: a tots ens queda clar que estar a Facebook és ser part d’una xarxa social, però si ser d’una mateixa companyia de móbils que altres persones, no, oi?

La primera xarxa social que coneixem es va crear al 1977, SixDegrees, cap al 2003 van començar a popularitzar-se de la ma de MySpace i van acabar tenir un boom molt important al 2004 amb el neixament de Facebook. En aquest espais les persones poden compartir les seves experiències, comunicar-se amb altres persones, amics o coneguts, i relacionar-se a diferents nivells.

El que queda clar és que, tot i ser una moda o una eina de comunicació molt potent on es poden compartir moltes experiències, no s’ha d’estar si o si sense cap altre motiu. Les xarxes socials s’han popularitzat a internet, però ja actuem de forma similar en el món real, i és que abans de pendre certes decisions, comprar una càmera de fotos, una tele o un cotxe, ens deixem aconsellar per aquella gent més propera o que creiem que més entén sobre la temàtica.

Les xarxes socials, com el seu nom indica, tenen un objecte social, un motiu que fa que en volem formar part: oci, compartir, comunicar-se, retrobar a persones del passat, etc . Objectes socials que ens mouen a fer servir cada dia més aquestes eines.

Podem dividir les Xarxes socials en dos grans grups, generalistes i sectorials – temàtiques.

1. Generalistes: MySpace – Facebook – Tuenti
2. a) Sectorials: Xing – linkedin
b) Temàtiques: Moterus – 11870.com – unitteddogs – lookbook -trendtation

Avui en dia, en una economia de la recomenació, aquestes eines prenen força en totes les seves vessants, i és de gran ajuda per aquest efecte, que en la web 2.0 les persones es mostri n tal com són i no utilitzin segones identitats, fent que la realitat prengui força a l’hora d’actuar.

En l’enfoc de les xarxes socials al món de l’empresa vam parlar sobre el cas IKEA i la xarxa social que ha impulsat la companyia a través de hogar.de. Una xarxa social propia creada donant l’esquena als més de 500 grups que hi ha sobre IKEA a facebook, i que va convertir de forma immediata a tots aquests fans en competència, llevant valor al temps invertit per ells.

No podíem acabar la nostra intervenció sense parlar del cas Obama, el cas que ens permet parlar de les actituds, que van més enllà de les eines.

Aquí us tornem a deixar l’audio per aquells que us ho vàreu perdre, i us esperem el proper divendres a les 12:45 per parlar de Blogs.

Us deixem l’audio del programa, i en breu farem un post resum per a poder seguir debatint sobre les actituds i els usos de les Xarxes Socials.

I aquesta primera setmana parlarem de xarxes socials; que son? qui les usa? perquè les usa?

T’esprem dijous a la radio per a construir actitud. T’apuntes?